Tupungato 2010

Les Fotos de l'Expedició !!!

2010-02-16T21:43:00.005+01:00

Per a veure-les clicar dintre de la foto. Esperem us agradin

El nostre agraïment.

2010-02-10T10:33:00.013+01:00

"No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente." (Maurice Herzog, alpinista i politic francès. Annapurna en 1950. Primer ésser humà a pujar un 8.000)

Moltes gràces a tots!!!
Pel suport donat rera dia i pel seguiment que ens heu fet. Nosaltres ara estem assimilant tot allò que ens ha passat aquests dies, però no patiu que aviat tindreu fotos i videos nostres i estemmirant de fer un últim comiat a aquesta expedició, per a que tingui un final semblant a l'inici que va tenir:
D' IL·LUSIÓ I GANES DE VIURE LA MUNTANYA DE DEBÓ.

i estigueu atents que els propers dies us posarem fotos i videos que no us els podeu perdre.
Per cert , com molt bé diu el xarli en el seu coentari, la muntanya per a tos nosaltres, i per a mi especialment és una iniciació personal ..., una superació amb un mateix, i creieu-me si us dic que la propera serà millor...

Fins aviat.
Uri

El Tupungato 2010 finalitzó.

2010-02-09T16:50:00.010+01:00

Felicitats per superar totes les adversitats!!!

Després de passar dies fora de casa, de suportar condicions dures, de superar jornades agotadoras, de tenir una alimentació precària, de no poder descansar bé, etc., etc., les persones alienes a aquest esport solen ser crítiques amb nosaltres, o com menys no entendre el per què gastem el nostre temp i els nostres diners en una activitat potencialment dura i perillosa, cadascun de nosaltres segur que té les seves pròpies raons: èpica, repte personal, aventura, esport, llibertat...

Gary Hemming, llegendari escalador californià, ho transmet molt bé en el següent comentari: "La montaña es una iniciación, en el sentido estricto de la palabra. Es una forma de probarte a tí mismo. Una iniciación que renuevas cada temporada. Después de cada encuentro, eres más capaz de aceptarte a tí mismo.Yo vivo habitualmente en el reino de los sueños; pero la montaña siempre me devuelve a la realidad. Frente a la vida y la muerte, es cuando descubres tu propia sinceridad."

Ens veiem en la propera !!!

Fent els preparatius per a tornar.

2010-02-02T17:23:00.000+01:00

Ens acaba de trucar l'Ori, continuen a Mendoza, han descansat i de nou fent les maletes per tornar a Catalunya. Quan tinguin el vol confirmat ens ho comunicaran.

El Tupungato no, pero el Cerro Azufre (5.100 m) si.

2010-02-01T18:16:00.014+01:00

Acabem de rebre aquest mail. És una breu crònica de tots aquests dies sense notícies de la Marta, l'Ori i el Jose. Han tingut problemes aliens a ells: els van deixar el material abans del Camp Base, pèrdua de dos bidons a 4.600 m.,etc., etc. Tot aixó els va fer perdre dos valuosos dies. Aquestes son les seves paraules.

Hola a tots!!!
Per fi ja som a la civilització.
Ja he vist a la web que vau tenir noticies nostres a traves del arriero, i que ens vam quedar sense telefon satelit.
Bé, avui dia 1 de febrer ja som a Mendoza.
NO hem pogut fer cim, vam estar tres dies tancats entre Camp 2 i Camp 3, esperant que deixies de nevar i s'obrís una mica la boira i els nuvols per poder pujar amunt, el dia 28 vam fer un intent de pujar a dormir a Camp 3, per l'endemà intentar fer cim, però des de Camp Base ens van avisar que el mal temps seguiria 2 dies més, així que el dia 29 ja erem a Camp Base amb tots els camps desmuntats.
Llàstima, el temps no ens ha deixat probar-ho, però estem contents per que l'aproximació va ser molt dura i el muntatge de camps d'alçada també, i crec, que per haver anat a una muntany sols ha sortit molt bé. Pel cantó Xilè uns americans tambè van haver de tornar a casa sense el preuat cim, però crec que va ser una decisió encertada...
Bé després, com sol passar el 30-31, quan ja erem al Camp Base, i amb el temps esgotat, va vomençar a fer dies de cim, amb un sol i una tranquilitat increible. Com diuen aqui l'esperit del volcà Tupungato no volia que pugessim...
Finalment, el 31 vam pujar al Cerro Azufre, de 5.100 m per treurens el mal gust de boca.
Ara a Mendoza, mirarem de recuperar força amb els bifes i els gelats.
Una abraçada a tots i el nostre agraïment pel suport rebut.
Fins aviat!!!

Gener,25. El telèfon no funciona !!!

2010-01-25T09:28:00.008+01:00

Quan la tecnologia falla cal recórrer a el de sempre: el missatger. A través de "un mulero" hem sabut que la Marta, l'Ori i el Pep estan bé, i que l'expedició contínua segons el pla previst. Per poder seguir-la virtualment, hem posat la ruta i el dia a dia. Si tornem a tenir noticies seves ho publicarem immediatament.

Estratègia d’ascens i atac a Cim.
El nostre plantejament inicial per l’ascensió és el següent:

Dia 7-8-9: Aclimatació a CB. Aprofitem per descansar i aclimatar. Preparació del material tècnic i el menjar d’alçada per l’ascensió.
Dia 10: Ascens i instal·lació del C1, per arribar aquest haurem de realitzar una progressió d’escalada en roca de grau II-III d’uns 50-70m de desnivell, els quals per seguretat i l’alçada els realitzarem encordats. Tornem a dormir al CB.
Dia 11: Ascens a dormir a C1.
Dia 12. Ascens i instal·lació de C2, tornem a dormir a C1.
Dia 13. Ascens a C2 i dormir a C2.
Dia 14: Ascens i instal·lació de C3, retorn a CB.
Dia 15: Descans a CB i preparació d’atac a cim.
Dia 16: Inici d’atac a cim, ascens a C2.
Dia 17: Ascens a C3.
Dia 18: Primer intent des de C3 d’atac a Cim. Ascens per canals de neu fent servir tècniques de progressió i escalada neu. Retorn C1, desmuntant campament C3 i C2.
Dia 19-20-21: Desmuntem Camp Base (CB) i comencem el retorn cap a P.Vacas.

Gener,17. Ja estan a Santa Clara.

2010-01-17T23:46:00.007+01:00

Avui la Marta, l'Ori i el Jose han arrivat al refugi Santa Clara. Us mantindrem informats amb les notícies que anem rebent.

Gener,14. A l'aeroport de Barcelona.

2010-01-14T21:14:00.002+01:00

Aqui estàn tres dels components de l'expedició abans de agafar l'avió que els portarà a Santiago de Chile y Mendoza.

Bon Viatge!!!

Gener 14. Comença l'aproximació al Tupungato !!!

2010-01-13T18:26:00.006+01:00

Demà, 14 de gener, a les 19:45 h començarà "l'aproximació" al Tupungato. L'enorme distància que separa a la Marta i l'Oriol de la cordillera Andina, s'escurçarà a uns centenars de quilòmetres, després del llarg viatge que els espera.

En Mendoza es trobaran amb la resta dels expedicionaris, i una vegada fets els últims preparatius començarà realment l'Expedició. Des d'aquesta web intentarem mantenir-vos informats amb les notícies que ens arribin, així, podrem compartir amb ells les experiències de la seva aventura.

Força i Molta Sort !!!

19 i 20 de desembre. La vall de Ràmsol (Andorra)

2009-12-23T15:55:00.003+01:00

Sortida de vent i fred a la Vall de Ràmsol (Andorra)

Hem dormit en una tenda a 2.200 m amb temperatures entre -15 i -20ºC. Sort de la tenda i dels bons sacs. L'endemà després d'aixecar-nos amb l'escalfor del sol assolim el Pic de Meners de 2.712 m

20-21 Nov. 2009 - "Pica d'Estats" (3.143 m)

2009-11-25T19:21:00.002+01:00

TUPUNGATO al sostre de CATALUNYA!!!

Aquest cap de setmana seguint el programa d'entrenament els components de l'Expedició TUPUNGATO 2010, aconsegueixen coronar el cim més alt de Catalunya, la "Pica d'Estats" de 3143m. La ruta escollida va ser per la part francesa, per la cara nord, des del petit poble de "Marc" (1180m), fent nit al Refugi no guardat de Pinet (2246m) i finalment encarant la cara nord de la Pica d'Estats (3143m).

Com es pot veure a les fotos i al petit video, el fort vent i l'estat de la neu van dificultar l'ascens, però l'esforç, les vistes, les ganes van ser superiors per coronar el sostre del nostre petit país.

[veure les FOTOS]

2009-11-09T12:18:00.002+01:00

15.nov.2009 Hem actualitzat: Components, Patrocinadors i Fotos Samarretes.

Trobada a Maipú (Mendoza)

2009-11-09T12:07:00.003+01:00

Trobada a Maipú (Mendoza) dels components de l'expedició (Paula, GAto, Marta i uri)... [+info]

[veure FOTOS]

11.10.2009 Trialó de Vilanova i la Geltrú

2009-10-19T16:05:00.005+02:00

Com a complement a la preparació que estan realitzant, la Marta, va prendre part i va finalitzar "amb nota" la passada edició de la trialó de Vilanova i la Geltrú. Ja queda poc temps i qualsevol esdeveniment és bo per posar-se a prova.

[veure les FOTOS]

Entrenament al Circ de Gavarnie (28-30 setembre)

2009-10-05T18:32:00.007+02:00

Els dies 28,29 i 30 de setembre vam anar al circ de Gavarnie, on vam fer una travessa molt maca, que ens va permetre entrenar desnivell, pes i grup.

El primer dia vam sortir de Gavarnie...

[veure FOTOS i texte]

Setembre/09. Trialó Olímpica Tossa de Mar

2009-09-20T21:47:00.010+02:00

[veure FOTOS]

19-09-09 Tossa de Mar, triatló olímpica (1500 m nadant, 45 km bicicleta, 10 km corrent).

A l’arribada em pregunten si ha estat dur. “Dur!”, responc jo. “Ha estat duríssim. La part de natació m’ha costat menys del que m’esparava però després els 1500metres nadant els he notat sobreto a dalt de la bici. Les transicions m’han anat força bé, però on m’he notat fluix de cames ha estat a la bici, 45km amb gairebé 700m de desnivell positiu acumulat, a les pujades notava com la roda de darrere s’enganxava a l’esfalt ; imaginat m’he parat un cop a veure si la roda estava desinflada, però no!. L’última transició encara ha estat millor que la primera, i a més sabia que em quedava la part on jo vaig més fort. Amb els ànims de la marta i el gordito he començat els 10km corrent a bon ritme, però de seguida he vist, que la bicicleta i la natació em passaven factura a les cames, he hagut de baixar un mica el ritme, però el coco m’ha funcionat molt bé i he aconseguit agunat-lo fina al final, fins i tot a l’últim km he pogut avançar a 4 corredors.

Finalment la linea de meta s’ha posat davant meu…

...abraçades, enhorabones, comentaris amb altres companys (laia, perte...)

i llavors a l’arribada m’han preguntat :

- Ha estat dur, oi?

- Dur, ha estat duríssim!!!

La recuperació ha estat llarga i exigent, i fins i tot el Servei d’Urgències personal (Marta Prats) m’ha hagut d’assistir…. però bé això ja no ho explico que ja us ho podeu imaginar.

Cinema de Muntanya

2009-08-23T00:36:00.003+02:00

El dia 30 d'Agost, es va fer el passe de l'audiovisual "La llamada del silencio" al Tap de Suro, a càrrec de l'Expedició Ceretana Tupungato 2010.

La trobada va ser molt positiva, doncs vam aconseguir aplegar més de 20 persones. Tot i alguns problemes tècnics amb les imatges vam poder gaudir de l'audiovisual tot prenent unes copes de vi.

Al final, es va realitzar un petit col·loqui sobre la importància, en l'alta muntanya, de posar l'interès grupal o col·lectiu per sobre l'interès individual, sobre tot en situacions límit o de risc com es va poder reflectir en la pel·lícula.

Gràcies a tots per la vostra assistència.

"La Foto"

2009-04-01T15:30:00.006+02:00

Avui la foto no serà del Tupungato, ni dels expedicionaris, ni de muntanya, serà per al Roc, primer fill de la Marta i l'Oriol.

Salut i llarga vida!!!

Gràcies per la vostra assistència !!!

2009-03-20T09:30:00.005+01:00

El diumenge 1 de març vam fer la presentació de l'Expedició a la vinoteca "Lo Tap de Suro" de Puigcerdà. Esperem i desitgem, que el seguiment de la nostra aventura a través de la web desperti el mateix interès que la presentació.

2008-11-26T11:15:00.003+01:00

TUPUNGATO. Video de presentació

2008-10-09T19:51:00.007+02:00

Som un grup d’alpinistes Ceretans que ens proposem assolir el cim d’una de les muntanyes més altes d’Amèrica, el TUPUNGATO (6.650m), durant el Febrer del 2010.

L’expedició està formada per set membres, quatre dels quals treballen a l’Hospital de Puigcerdà. Oriol Barceló, metge esportiu i cap d’expedició; Xavier Mateu, infermer d’urgències i emergències; i Marta Prats, infermera d’urgències i emergències que assolí el cim de l’Aconcagua el Desembre del 2007. Un altre dels components és Arnau Anguera, entrenador i preparador físic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i de la FEEC. Els altres dos membres de nacionalitat argentina han treballat com a caps de campament a l’Aconcagua.

El Tupungato “mirador d’estrelles”, és la tercera muntanya més alta del continent Americà, situada a la serralada Andina al sur de l’Aconcagua. Aquest volcà inactiu aïllat de qualsevol forma de vida, insòlit i solitari presenta un gran repte d’organització per a qualsevol expedició que intenti coronar el cim.

La ruta escollida és la que segueix el Riu Tupungato, que obliga a realitzar una aproximació de 80 Km fins al Camp Base.

Esperem que els nostres companys en aquest 2009, puguin preparar-se tant física com psíquicament per assolir el seu objectiu.

Ànims des de la Cerdanya.
Amunt i força!!!

2008-09-22T16:15:00.005+02:00

Aquesta es la muntanya que l'Expedició ceretana intentarà pujar al 2010. Sembla que falta molt, però..., el temps passa volant.