Acabem de rebre aquest mail. És una breu crònica de tots aquests dies sense notícies de la Marta, l'Ori i el Jose. Han tingut problemes aliens a ells: els van deixar el material abans del Camp Base, pèrdua de dos bidons a 4.600 m.,etc., etc. Tot aixó els va fer perdre dos valuosos dies. Aquestes son les seves paraules.
Hola a tots!!!
Per fi ja som a la civilització.
Ja he vist a la web que vau tenir noticies nostres a traves del arriero, i que ens vam quedar sense telefon satelit.
Bé, avui dia 1 de febrer ja som a Mendoza.
NO hem pogut fer cim, vam estar tres dies tancats entre Camp 2 i Camp 3, esperant que deixies de nevar i s'obrís una mica la boira i els nuvols per poder pujar amunt, el dia 28 vam fer un intent de pujar a dormir a Camp 3, per l'endemà intentar fer cim, però des de Camp Base ens van avisar que el mal temps seguiria 2 dies més, així que el dia 29 ja erem a Camp Base amb tots els camps desmuntats.
Llàstima, el temps no ens ha deixat probar-ho, però estem contents per que l'aproximació va ser molt dura i el muntatge de camps d'alçada també, i crec, que per haver anat a una muntany sols ha sortit molt bé. Pel cantó Xilè uns americans tambè van haver de tornar a casa sense el preuat cim, però crec que va ser una decisió encertada...
Bé després, com sol passar el 30-31, quan ja erem al Camp Base, i amb el temps esgotat, va vomençar a fer dies de cim, amb un sol i una tranquilitat increible. Com diuen aqui l'esperit del volcà Tupungato no volia que pugessim...
Finalment, el 31 vam pujar al Cerro Azufre, de 5.100 m per treurens el mal gust de boca.
Ara a Mendoza, mirarem de recuperar força amb els bifes i els gelats.
Una abraçada a tots i el nostre agraïment pel suport rebut.
Fins aviat!!!
