Tupungato 2010

Les Fotos de l'Expedició !!!

Per a veure-les clicar dintre de la foto. Esperem us agradin

"No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente." (Maurice Herzog, alpinista i politic francès. Annapurna en 1950. Primer ésser humà a pujar un 8.000)

Moltes gràces a tots!!!
Pel suport donat rera dia i pel seguiment que ens heu fet. Nosaltres ara estem assimilant tot allò que ens ha passat aquests dies, però no patiu que aviat tindreu fotos i videos nostres i estemmirant de fer un últim comiat a aquesta expedició, per a que tingui un final semblant a l'inici que va tenir:
D' IL·LUSIÓ I GANES DE VIURE LA MUNTANYA DE DEBÓ.

i estigueu atents que els propers dies us posarem fotos i videos que no us els podeu perdre.
Per cert , com molt bé diu el xarli en el seu coentari, la muntanya per a tos nosaltres, i per a mi especialment és una iniciació personal ..., una superació amb un mateix, i creieu-me si us dic que la propera serà millor...

Fins aviat.
Uri

El Tupungato 2010 finalitzó.

Felicitats per superar totes les adversitats!!!

Després de passar dies fora de casa, de suportar condicions dures, de superar jornades agotadoras, de tenir una alimentació precària, de no poder descansar bé, etc., etc., les persones alienes a aquest esport solen ser crítiques amb nosaltres, o com menys no entendre el per què gastem el nostre temp i els nostres diners en una activitat potencialment dura i perillosa, cadascun de nosaltres segur que té les seves pròpies raons: èpica, repte personal, aventura, esport, llibertat...

Gary Hemming, llegendari escalador californià, ho transmet molt bé en el següent comentari: "La montaña es una iniciación, en el sentido estricto de la palabra. Es una forma de probarte a tí mismo. Una iniciación que renuevas cada temporada. Después de cada encuentro, eres más capaz de aceptarte a tí mismo.Yo vivo habitualmente en el reino de los sueños; pero la montaña siempre me devuelve a la realidad. Frente a la vida y la muerte, es cuando descubres tu propia sinceridad."

Ens veiem en la propera !!!

Fent els preparatius per a tornar.

Ens acaba de trucar l'Ori, continuen a Mendoza, han descansat i de nou fent les maletes per tornar a Catalunya. Quan tinguin el vol confirmat ens ho comunicaran.

El Tupungato no, pero el Cerro Azufre (5.100 m) si.

Acabem de rebre aquest mail. És una breu crònica de tots aquests dies sense notícies de la Marta, l'Ori i el Jose. Han tingut problemes aliens a ells: els van deixar el material abans del Camp Base, pèrdua de dos bidons a 4.600 m.,etc., etc. Tot aixó els va fer perdre dos valuosos dies. Aquestes son les seves paraules.

Hola a tots!!!
Per fi ja som a la civilització.
Ja he vist a la web que vau tenir noticies nostres a traves del arriero, i que ens vam quedar sense telefon satelit.
Bé, avui dia 1 de febrer ja som a Mendoza.
NO hem pogut fer cim, vam estar tres dies tancats entre Camp 2 i Camp 3, esperant que deixies de nevar i s'obrís una mica la boira i els nuvols per poder pujar amunt, el dia 28 vam fer un intent de pujar a dormir a Camp 3, per l'endemà intentar fer cim, però des de Camp Base ens van avisar que el mal temps seguiria 2 dies més, així que el dia 29 ja erem a Camp Base amb tots els camps desmuntats.
Llàstima, el temps no ens ha deixat probar-ho, però estem contents per que l'aproximació va ser molt dura i el muntatge de camps d'alçada també, i crec, que per haver anat a una muntany sols ha sortit molt bé. Pel cantó Xilè uns americans tambè van haver de tornar a casa sense el preuat cim, però crec que va ser una decisió encertada...
Bé després, com sol passar el 30-31, quan ja erem al Camp Base, i amb el temps esgotat, va vomençar a fer dies de cim, amb un sol i una tranquilitat increible. Com diuen aqui l'esperit del volcà Tupungato no volia que pugessim...
Finalment, el 31 vam pujar al Cerro Azufre, de 5.100 m per treurens el mal gust de boca.
Ara a Mendoza, mirarem de recuperar força amb els bifes i els gelats.
Una abraçada a tots i el nostre agraïment pel suport rebut.
Fins aviat!!!

Gener,25. El telèfon no funciona !!!

Quan la tecnologia falla cal recórrer a el de sempre: el missatger. A través de "un mulero" hem sabut que la Marta, l'Ori i el Pep estan bé, i que l'expedició contínua segons el pla previst. Per poder seguir-la virtualment, hem posat la ruta i el dia a dia. Si tornem a tenir noticies seves ho publicarem immediatament.

Estratègia d’ascens i atac a Cim.
El nostre plantejament inicial per l’ascensió és el següent:

Dia 7-8-9: Aclimatació a CB. Aprofitem per descansar i aclimatar. Preparació del material tècnic i el menjar d’alçada per l’ascensió.
Dia 10: Ascens i instal·lació del C1, per arribar aquest haurem de realitzar una progressió d’escalada en roca de grau II-III d’uns 50-70m de desnivell, els quals per seguretat i l’alçada els realitzarem encordats. Tornem a dormir al CB.
Dia 11: Ascens a dormir a C1.
Dia 12. Ascens i instal·lació de C2, tornem a dormir a C1.
Dia 13. Ascens a C2 i dormir a C2.
Dia 14: Ascens i instal·lació de C3, retorn a CB.
Dia 15: Descans a CB i preparació d’atac a cim.
Dia 16: Inici d’atac a cim, ascens a C2.
Dia 17: Ascens a C3.
Dia 18: Primer intent des de C3 d’atac a Cim. Ascens per canals de neu fent servir tècniques de progressió i escalada neu. Retorn C1, desmuntant campament C3 i C2.
Dia 19-20-21: Desmuntem Camp Base (CB) i comencem el retorn cap a P.Vacas.